Estoy sin palabras. Mi amistad con Itziar Castro surgió en nuestro edén particular: una sala de ensayo, el escenario, entre la música y el teatro. Estuvimos semanas preparando la gala de los Premios Gaudí, y allí conocí a una mujer imparable, trabajadora, graciosa y amiga de sus amigos. Cada dos por tres me enviaba un mensaje de algún evento al que asistir: algún libro que presentaba, espectáculo o canción. Siempre estaba allí para echarte una mano. Desde el principio lo hizo, y siempre me animó a no hacer caso a las criticas, cuando yo aún era demasiado joven para no saber hacerlo. Espero que aquellas personas que seguís machacando a otras simplemente por el hecho de existir y vivir su vida como pueden y como les de la gana, reflexionéis en estos momentos tan tristes; aunque lo verdaderamente triste es que alguien malgaste su vida en odiar. T’estimarem sempre, Itziar. Gràcies.
Hoy he podido compartir mi experiencia y mis canciones con la @fundacionprincesadegirona, que ha hecho una parada en Lleida con el @tourdeltalento. He interpretado “De la Tierra hasta Marte” y “Els teus ulls” junto a mi nueva banda y he podido charlar sobre música y emociones con la Reina Letizia. Ha sido muy emocionante. Un día que recordaré para siempre.
Hoy he podido compartir mi experiencia y mis canciones con la @fundacionprincesadegirona, que ha hecho una parada en Lleida con el @tourdeltalento. He interpretado “De la Tierra hasta Marte” y “Els teus ulls” junto a mi nueva banda y he podido charlar sobre música y emociones con la Reina Letizia. Ha sido muy emocionante. Un día que recordaré para siempre.
Hoy he podido compartir mi experiencia y mis canciones con la @fundacionprincesadegirona, que ha hecho una parada en Lleida con el @tourdeltalento. He interpretado “De la Tierra hasta Marte” y “Els teus ulls” junto a mi nueva banda y he podido charlar sobre música y emociones con la Reina Letizia. Ha sido muy emocionante. Un día que recordaré para siempre.
Hoy he podido compartir mi experiencia y mis canciones con la @fundacionprincesadegirona, que ha hecho una parada en Lleida con el @tourdeltalento. He interpretado “De la Tierra hasta Marte” y “Els teus ulls” junto a mi nueva banda y he podido charlar sobre música y emociones con la Reina Letizia. Ha sido muy emocionante. Un día que recordaré para siempre.
Hoy he podido compartir mi experiencia y mis canciones con la @fundacionprincesadegirona, que ha hecho una parada en Lleida con el @tourdeltalento. He interpretado “De la Tierra hasta Marte” y “Els teus ulls” junto a mi nueva banda y he podido charlar sobre música y emociones con la Reina Letizia. Ha sido muy emocionante. Un día que recordaré para siempre.
Hoy he podido compartir mi experiencia y mis canciones con la @fundacionprincesadegirona, que ha hecho una parada en Lleida con el @tourdeltalento. He interpretado “De la Tierra hasta Marte” y “Els teus ulls” junto a mi nueva banda y he podido charlar sobre música y emociones con la Reina Letizia. Ha sido muy emocionante. Un día que recordaré para siempre.
Hoy he podido compartir mi experiencia y mis canciones con la @fundacionprincesadegirona, que ha hecho una parada en Lleida con el @tourdeltalento. He interpretado “De la Tierra hasta Marte” y “Els teus ulls” junto a mi nueva banda y he podido charlar sobre música y emociones con la Reina Letizia. Ha sido muy emocionante. Un día que recordaré para siempre.
Hoy he podido compartir mi experiencia y mis canciones con la @fundacionprincesadegirona, que ha hecho una parada en Lleida con el @tourdeltalento. He interpretado “De la Tierra hasta Marte” y “Els teus ulls” junto a mi nueva banda y he podido charlar sobre música y emociones con la Reina Letizia. Ha sido muy emocionante. Un día que recordaré para siempre.
Hoy he podido compartir mi experiencia y mis canciones con la @fundacionprincesadegirona, que ha hecho una parada en Lleida con el @tourdeltalento. He interpretado “De la Tierra hasta Marte” y “Els teus ulls” junto a mi nueva banda y he podido charlar sobre música y emociones con la Reina Letizia. Ha sido muy emocionante. Un día que recordaré para siempre.
Ni una sola palabra. Viva Paulina Rubio, Xabi San Martín y Rafa Sánchez. Arreglos de orquesta y banda realizados por un servidor.
Qué gran año el 2023. ¡Por un 2024 mejor aún! Gràcies per estar al meu costat! Vull veure’t riure…
🤍🕊️
“Els teus ulls”, un milió. Espero que hàgiu gaudit un bon dia de reis.
Diuen que només recordem el que ens emociona. Per això les meves cançons neixen dels records, que no són altra cosa que emocions. És com revelar una fotografia analògica: la fotografia va apareixent lentament, després que la memòria de la llum l’exposi i rememorem aquells moments que van ser. Doncs una cançó és això: moments que van apareixent al nostre record i que acaben sucumbint al noble art de la paraula i de la música. Aquí, uns quants d’aquests moments: en soledat i amb amics amb qui inventar noves memòries, nous acords. Les fotografies on aparec han sigut capturades per l’@adanbonetf. Les altres són meves.
Diuen que només recordem el que ens emociona. Per això les meves cançons neixen dels records, que no són altra cosa que emocions. És com revelar una fotografia analògica: la fotografia va apareixent lentament, després que la memòria de la llum l’exposi i rememorem aquells moments que van ser. Doncs una cançó és això: moments que van apareixent al nostre record i que acaben sucumbint al noble art de la paraula i de la música. Aquí, uns quants d’aquests moments: en soledat i amb amics amb qui inventar noves memòries, nous acords. Les fotografies on aparec han sigut capturades per l’@adanbonetf. Les altres són meves.
Diuen que només recordem el que ens emociona. Per això les meves cançons neixen dels records, que no són altra cosa que emocions. És com revelar una fotografia analògica: la fotografia va apareixent lentament, després que la memòria de la llum l’exposi i rememorem aquells moments que van ser. Doncs una cançó és això: moments que van apareixent al nostre record i que acaben sucumbint al noble art de la paraula i de la música. Aquí, uns quants d’aquests moments: en soledat i amb amics amb qui inventar noves memòries, nous acords. Les fotografies on aparec han sigut capturades per l’@adanbonetf. Les altres són meves.
Diuen que només recordem el que ens emociona. Per això les meves cançons neixen dels records, que no són altra cosa que emocions. És com revelar una fotografia analògica: la fotografia va apareixent lentament, després que la memòria de la llum l’exposi i rememorem aquells moments que van ser. Doncs una cançó és això: moments que van apareixent al nostre record i que acaben sucumbint al noble art de la paraula i de la música. Aquí, uns quants d’aquests moments: en soledat i amb amics amb qui inventar noves memòries, nous acords. Les fotografies on aparec han sigut capturades per l’@adanbonetf. Les altres són meves.
Diuen que només recordem el que ens emociona. Per això les meves cançons neixen dels records, que no són altra cosa que emocions. És com revelar una fotografia analògica: la fotografia va apareixent lentament, després que la memòria de la llum l’exposi i rememorem aquells moments que van ser. Doncs una cançó és això: moments que van apareixent al nostre record i que acaben sucumbint al noble art de la paraula i de la música. Aquí, uns quants d’aquests moments: en soledat i amb amics amb qui inventar noves memòries, nous acords. Les fotografies on aparec han sigut capturades per l’@adanbonetf. Les altres són meves.
Diuen que només recordem el que ens emociona. Per això les meves cançons neixen dels records, que no són altra cosa que emocions. És com revelar una fotografia analògica: la fotografia va apareixent lentament, després que la memòria de la llum l’exposi i rememorem aquells moments que van ser. Doncs una cançó és això: moments que van apareixent al nostre record i que acaben sucumbint al noble art de la paraula i de la música. Aquí, uns quants d’aquests moments: en soledat i amb amics amb qui inventar noves memòries, nous acords. Les fotografies on aparec han sigut capturades per l’@adanbonetf. Les altres són meves.
Diuen que només recordem el que ens emociona. Per això les meves cançons neixen dels records, que no són altra cosa que emocions. És com revelar una fotografia analògica: la fotografia va apareixent lentament, després que la memòria de la llum l’exposi i rememorem aquells moments que van ser. Doncs una cançó és això: moments que van apareixent al nostre record i que acaben sucumbint al noble art de la paraula i de la música. Aquí, uns quants d’aquests moments: en soledat i amb amics amb qui inventar noves memòries, nous acords. Les fotografies on aparec han sigut capturades per l’@adanbonetf. Les altres són meves.
Diuen que només recordem el que ens emociona. Per això les meves cançons neixen dels records, que no són altra cosa que emocions. És com revelar una fotografia analògica: la fotografia va apareixent lentament, després que la memòria de la llum l’exposi i rememorem aquells moments que van ser. Doncs una cançó és això: moments que van apareixent al nostre record i que acaben sucumbint al noble art de la paraula i de la música. Aquí, uns quants d’aquests moments: en soledat i amb amics amb qui inventar noves memòries, nous acords. Les fotografies on aparec han sigut capturades per l’@adanbonetf. Les altres són meves.
Diuen que només recordem el que ens emociona. Per això les meves cançons neixen dels records, que no són altra cosa que emocions. És com revelar una fotografia analògica: la fotografia va apareixent lentament, després que la memòria de la llum l’exposi i rememorem aquells moments que van ser. Doncs una cançó és això: moments que van apareixent al nostre record i que acaben sucumbint al noble art de la paraula i de la música. Aquí, uns quants d’aquests moments: en soledat i amb amics amb qui inventar noves memòries, nous acords. Les fotografies on aparec han sigut capturades per l’@adanbonetf. Les altres són meves.
Diuen que només recordem el que ens emociona. Per això les meves cançons neixen dels records, que no són altra cosa que emocions. És com revelar una fotografia analògica: la fotografia va apareixent lentament, després que la memòria de la llum l’exposi i rememorem aquells moments que van ser. Doncs una cançó és això: moments que van apareixent al nostre record i que acaben sucumbint al noble art de la paraula i de la música. Aquí, uns quants d’aquests moments: en soledat i amb amics amb qui inventar noves memòries, nous acords. Les fotografies on aparec han sigut capturades per l’@adanbonetf. Les altres són meves.
